Aleix Saló, el noi de la bombolla

When you are done playing slot machines with your friends, grab a copy of your favorite comic strip to relax.

nadacomercialDimarts tenim l’orgull de compartir amb vosaltres la presentació de “Fills dels 80. La generació bombolla.”, el flamant premi Tira Còmica Més Jove d’enguany. La presentació és a les 19:00 a l’FNAC el Triangle, a la secció de llibres de la segona planta. Per cel·lebrar la sortida del llibre, vam estar parlant amb el seu autor. L’Aleix té 26 anys, i el cap molt ben endreçat. Compagina els estudis d’arquitectura -“no és una sortida laboral, m’agrada tant com l’historieta”- amb la seva tasca com a humorista gràfic.

– Qui caram és la generació bombolla, més enllà de la definició de “fills dels vuitanta”?

– Som una generació que s’ha trobat amb un cert benestar material, unes fites que se suposaven assolides en termes de futur. I que després ni hem tingut accès a l’habitatge ni hem aprofitat la formació que hem rebut. Patim d’un nihilisme punk-burgès que s’aplica a molts aspectes de les nostres vides.

. Però no et sembla una mica cíclic, tot plegat? Els que estem a la trentena també ens queixàvem del mateix. I els nostres pares tampoc no ho van passar millor…

– No, al contrari, no vull ser gens autocomplaent. Hem marxat de casa però el papa i la mama ens paguen la mútua de salut, l’assegurança de la moto… També és cert que altres generacions es feien un projecte de vida, deien que volien ser tal cosa i tal altra, fundar una família, i hi posaven totes les seves energies. Ara, anem tirant.

– Home, la crisi no ha ajudat…

– La crisi ha estat la hòstia final. Quan la bombolla anava creixent i el benestar augmentava ningú no es va preocupar de repartir la riquesa. S’ha fonamentat el creixement en pagar poc i en tenir becaris dels que era fàcil desfer-se’n. Però això no treu que calgui fer aquest aprenentatge, anar agafant experiència poc a poc amb petites tasques, perquè si no compensen amb sou està clar que sí ho fan amb el que aprens. Ara bé, penso que estem a les portes d’un canvi de paradigma, perquè això no s’aguanta per enlloc.